El castell de Castellar de Tost

Fotomuntatge de Josep Azuara i Natàlia Rey.

El castell de Castellar de Tost era una antiga fortalesa que culminava amb la torre de vigilància que encara existeix i era un dels extrems de la muralla que bordejava la població, de la qual encara se'n troben restes. Consta que l'any 1086 Guidenel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu un alou que tenien: "en apendicio Sancti Martini en locum prenominatum Kastellari, en terminum Castri Tostensi" i va ser finalment empenyorat al bisbe de la Seu, com altres castells dels senyors de Tost, per Arnau Mir de Pallars Jussà (descendent d'Arnau Mir de Tost), al 1150.

La torre que clarament veiem en aquesta fotografia de 1941, cedida per Roser Brossa de cal Porta, mostra una construcció milenària de pedra calissa i forma poligonal que, si seguim la forma de la muralla, fan pensar que cal Joan va ser part d'aquesta fortalesa que vigilava al castell de Tost.

La gent de Castellar de Tost, encara recorda l' última familia que va habitar aquesta construcció històrica (parlem de la torre): ells l'anomenen cal Muxó.

En Joan Cortina (?) a la foto, va tenir quatre fills amb la Pilar: Enric, Elvira, Carme i Juanito. La Pilar, quan havia d'arribar un nen, feia de comadrona. El darrer dels fills, que no estava massa bé, va viure amb els seus pares fins que van morir. Els germans li van buscar un centre especial al 1946, moment en que aquesta casa va quedar deshabitada.

Quan la baronesa Mercè, la dona que avui viu a cal Joan, va fer les reformes de la casa que linda amb el castell al 1985, va acabar de separar la torre de vigilància de la seva casa, per poder fer una mica de mirador. En aquell moment només hi quedaven quatre pedres. Ella creu que les finestretes de cal Joan que miren al poble de Tost tenen forma conal (escletja per fora-repisa per dins), per poder facilitar la defensa del castell i que la seva casa era la part principal del castell original que algún dia, per necessitat, es convertí en casa pairal.

La Font dels Escanamars

Tost, 19 de junio de 1932

Querido tio Jayme:
Espero que la tieta y los primos estén bien al recibir esta carta. Nosotros todos estamos bien de salud, también la padrina aunque cada dia que pasa ve menos. La semana pasada parió la vaca y tiene un vedello que es muy tozudo.
Ya hemos terminado las clases de este año y mi maestro dice que lo hago muy bien. Ayer fuimos de excursión a la fuente de los escanamas y nos llevamos la comida y todo. También bajaron mis dos amiguitas de Castellas porque estaban cerca. Me gustó mucho porque no habia estado nunca. Era un prado grande que se llega después de un camino muy estrecho que viene de Cal Rita (?) y la fuente está debajo de unos árboles muy fresquitos, al lado de otro rio que no es el que baja de Tost. El agua estaba muy buena y después hemos limpiado los platos en la misma fuente que tiene un com (¿) de piedras para lavar también la ropa. Me lo he pasado muy bien pero se me ha roto un poco el vestido y me han picado mucho los mosquitos.
La mama dice que si no me caso pronto me mandará contigo a Buenos Aires. A mi me gustaría ir pero no sé.
Bueno ya me despido de parte de tu neboda Maria. Dale muchos recuerdos a la tia y a los primos.

La Maria, que per cert, mai no va enviar aquesta carta perqué la tenim nosaltres, parla de la Font dels Escanamars, un lloc que la gent de Tost anava d’ excurssió cada Primavera com molts altres llocs que ells consideraven que estaven bé per passar-hi el dia. La font encara existex i es troba sota el poble de Castellar de Tost. Encara es pot veure l'antic cami -molt emboscat- del que parla i també el torrent que passa pel costat de la font.

A la foto del 1941, veiem una altra excurssió on reconeixem al Salvador Guitart, el seu pare, la Carmeta Pubill i el Nasiet. Darrere del Nasiet tenim la padrina de Cal Puy, vestida de negre. Tots ells fan probablement un picnic similar al que va fer la Maria, que no sabem qui era ni si finalment se'n va anar cap a l' Argentina a buscar marit.

L' Aeròdrom de Ribera d'Urgellet

Ja ho hem manifestat en algunes ocasions: una cosa és un aeròdrom local i petit i una altra molt diferent un aeroport en tota regla. Des d'aqui ens volem solidaritzar amb l' Associació en Defensa de l'Alt Urgell i els Ajuntaments de Ribera d'Urgellet i Montferrer perquè l' aeròdrom planejat a Adrall resti com està planejat avui i prou. Veieu notícia http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=95933&seccio=Comarcas&fecha=2010-01-08&sortida=03:00:00

Els Badia de Sauvanyà

En Josep Badia i Serra de Barcelona ens envia aquesta fotografia de la seua familia de Sauvanyà demanant-nos informació. La còpia que també ens fa arribar de la partida de naixement del seu pare Ramón Badia Codina, nat a Sauvanyà el 26 de novembre de 1906 i fill de Ramon i Maria, ens fan creure que fossin d'alguna casa d'aquesta localitat. Malauradament, no hem sabut trobar-li la conexió. Sabem també que en Ramon Badia tenia un germà flequer que es deia Joan.

Faig una crida des d'aqui per veure si algú ens sap dir alguna cosa mentre continuem mirant papers antics per localitzar-lo.

Cartell de l'estudi de Tost

Amb cartells com aquest, que pertany a l'escola de Tost, la canalla de la zona aprenia a llegir, escriure i comprendre l'ortografia i la gramàtica castellanes. Part del material didàctic que pertanyia a l'estudi de Tost i que Valentin Tàpia té inventariat en un meticulós document publicat en aquest bloc, quan l'escola de Tost va tancar per sempre, al 1939, se'n va anar cap a l'escola de Torà de Tost, on encara hi havia activitat docent. Allà és on hem trobat aquest explícit cartell que deuria ser un avorriment pels infants.

Neolític a Torà de Tost

Aqui teniu unes fotografies d'una destral trobada a Torà de Tost, pel Juan Luis del Campo. No és estrany en aquesta vall, com en altres punts del Pirineu, topar-se amb vestigis de vida humana i animal de milers d'anys d'antiguitat, i per això estem sempre pendents del que veiem i trepitgem. Aquestes armes o eines, és curiós que, en la mateixa época, a diferents punts on se'n troben, sempre estàn fetes del mateix tipus de pedra.

El riu roig de Tost

El riu de Tost que atravessa tota la vall des del Coll de Creus fins a desaparèixer al Segre a l'alçada dels Hostalets de Tost, baixava aquest mati ben regat pels molts torrents que l'alimenten al seu pas. Aquest color que li confereix la terra de Tost, es fa encara mes intens a mida que t'endinses en l'obaga...pocs cops l'any tenim aquesta quantitat d'aigua gelada i neta...