El castell de Castellar de Tost

Fotomuntatge de Josep Azuara i Natàlia Rey.

El castell de Castellar de Tost era una antiga fortalesa que culminava amb la torre de vigilància que encara existeix i era un dels extrems de la muralla que bordejava la població, de la qual encara se'n troben restes. Consta que l'any 1086 Guidenel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu un alou que tenien: "en apendicio Sancti Martini en locum prenominatum Kastellari, en terminum Castri Tostensi" i va ser finalment empenyorat al bisbe de la Seu, com altres castells dels senyors de Tost, per Arnau Mir de Pallars Jussà (descendent d'Arnau Mir de Tost), al 1150.

La torre que clarament veiem en aquesta fotografia de 1941, cedida per Roser Brossa de cal Porta, mostra una construcció milenària de pedra calissa i forma poligonal que, si seguim la forma de la muralla, fan pensar que cal Joan va ser part d'aquesta fortalesa que vigilava al castell de Tost.

La gent de Castellar de Tost, encara recorda l' última familia que va habitar aquesta construcció històrica (parlem de la torre): ells l'anomenen cal Muxó.

En Joan Cortina (?) a la foto, va tenir quatre fills amb la Pilar: Enric, Elvira, Carme i Juanito. La Pilar, quan havia d'arribar un nen, feia de comadrona. El darrer dels fills, que no estava massa bé, va viure amb els seus pares fins que van morir. Els germans li van buscar un centre especial al 1946, moment en que aquesta casa va quedar deshabitada.

Quan la baronesa Mercè, la dona que avui viu a cal Joan, va fer les reformes de la casa que linda amb el castell al 1985, va acabar de separar la torre de vigilància de la seva casa, per poder fer una mica de mirador. En aquell moment només hi quedaven quatre pedres. Ella creu que les finestretes de cal Joan que miren al poble de Tost tenen forma conal (escletja per fora-repisa per dins), per poder facilitar la defensa del castell i que la seva casa era la part principal del castell original que algún dia, per necessitat, es convertí en casa pairal.