Tost des de l'ull d'en Josep (2)

Cal Porta

La Roser Bossa va néixer a un rebost que Cal Grau de Castellar de Tost tenia davant la seva casa al 1931. No va néixer a Cal Porta perquè la bisabuela Maria Serdà no es duia bé amb la seva jove, l' Antònia Bullich, casada amb en Joan Torà de cal Porta, i aquest últim va decidir deixar la casa fins que la vella cascarràbies els deixés la casa lliure...

A la foto els oncles de la besàvia de la Roser (1820) - Mireu la barretina d'ell i les mans d'ella...

Cal Porta era la segona casa que es trobava al entrar a Castellar de Tost pel cami antic. És petita, de dues plantes i avui s'utilitza com a paller, corral i magatzem d'estris de camp. Els darrers habitants d'aquesta casa eren les tres generacions precedents a la Roser Bossa. Tenien 3 ó 4 vaques, porcs, gallines i conills. Els pollastres els anaven a vendre a la Seu. També munyien i per baixar la llet als Hostalets de Tost, es turnaven amb Ca l'Altimir, Cal Grau i Cal Po per transportar la de tots una semana cadascún. També conreaven blat que potaven a Organyà on el bescanviaven per pà (1 jornal de terra = 1 sac de blat = 20 pans). També tenien un petit hort i alguna vinya. La Roser Bossa encara recorda com al 1940 es va construir l'estudi de Castellar, perquè abans de que estigués fet, ella havia d'anar a estudi als Hostalets ó a Tost (segons el mestre).

Roser Bossa i Josep Torà (besavis de la Roser) al 1865

Antònia Bullich i la seva filleta Juanita Torà al 1890

En Josep Sala (el marit de la Roser) a Organyà al 1937 quan tenia 5 anys

Tost des de l'ull d'en Josep

El cens de Pascual Madoz - Any 1850 (2)

Ens referim un altre cop a aquesta obra descomunal realitzada per Pascual Madoz entre 1845 i 1850 de la qual vam extraure fa uns dies la nota del poble de Tost i avui ens complau afegir-hi els pobles de Montant de Tost, Torà de Tost i Castellar de Tost al 1850. La fotografia està copiada de "Catalunya a Munt i a Vall" del Joan Oliva presa l'any 1995 a Torà de Tost.

Cal Joan de Castellar de Tost

Cal Joan de Castellar de Tost culmina el punt més alt d'aquesta població i està assentada, amb quasi amb tota seguretat, al ciments de l'antic Castell de Castellar de Tost.

Ens remuntem al 1840 quan Marti Arnau i la seva muller ?? Serradella l'habitaven amb els seus tres fills Jaume, Maria i Teresa. L'hereu, en Jaume Arnau Serradella va continuar en aquesta casa amb Maria Freixes amb qui va tenir tenir cinc fills: Joan, Consuelo, Ramon, Josep i Antònia.

El 1962 el quart fill, en Josep (el Pepito) es casa amb Angelina Vilarrubla (els pares eren de Cal Cunilleres de la Bastida de Tost) i cuiden els padrins fins que marxen cap a Andorra i més tard cap a Adrall.

La casa és comprada pel Salvador Guitart de Cal Grau que acaba venent-la a una de les poques persones que avui viu a Tost: la Mercè Gallart, la baronesa (la gent del poble li diu així potser per la seva evident classe...).

La Mercè ha conservat la casa pràcticament tal i com era antigament i s'ha cuidat de tot detall per gaudir-ne preservant-ne la forma original. Una autèntica meravella...!

El vell Puy

El vell Puy va néixer a La Vansa al 1844. Es deia Pere Calvet Ribó i es va casar amb la Rosa Fité Casanova, pubilla de Cal Puy dels Masos de la Bastida de Tost i filla de Martí Fité (un dels originals 24 hereus de confiança). El vell Puy va tenir 7 fills amb la Rosa, la majoria dels quals van marxar cap a l’Argentina als anys 30. Una de les filles del Martí i la Rosa, la Maria Calvet, es casà amb l’Ignasi Pubill Arnau de Cal Taberner de Tost i van acabar traslladant-se a la Palanca de Noves. Quan la Rosa, ja gran, es va quedar cega, els dos avis van sentir la necessitat d’ajut i abandonaren Cal Puy per anarse’n a viure a la Palanca amb la seva filla, que ja tenia fills i nets, on estarien més ben cuidats. Malauradament, la Rosa va morir aviat i el vell Puy encara va remenar per la Palanca fins que hi va morir als 99 anys.

El vell Puy era tot un personatge. Alt, corpulent, decidit i bon xerrador, tenia un sentit de l’humor molt fi i el va conservar fins al final.

Tenia també un caràcter massa fort a vegades. El Tonet ens explica que una tarda de diumenge va arribar a la Palanca el Ton de cal Canyeta de la Bastida de Tost. Venia a jugar a la brisca com cada diumenge, però aquell dia anava una mica trompa. Com que ja anava calent, va continuar bebent fins que la Maria li va dir que lo li servia cap més copa i, com estava tant pesat, el vell Puy i el seu fill Ignasi, van decidir tancar l’Hostal i anar a dormir.

El Ton de cal Canyeta no volia marxar, així que el vell Puy, després insistir que marxés, el va agafar pel coll i el va arrastrar cap a la porta de sortida. En aquell moment el Ton es va desmaiar de la papa que portava i va caure entre la porta d’entrada i la contraporta de fusta que havíen de tancar. Sense persar-s’ho dos cops, el vell Puy el va empényer a puntades de peu i el va deixar al mig de la carretera cridant: “-Mala riera de Dèu us matés!”-.

“-Si el matarà un carro que passi, padri...”-va dir el Maties que s’ho mirava espantat. “-A dormir tothom: si no sap beure que no begui !!-“ i allí el van deixar estomacat.

Per sort, en aquell temps, per la Palanca passaven pocs carros o cotxes, així que l’endemà al mati, quan l’Ignasi sortia a pasturar les ovelles, el Ton s’aixecava ressacós cami de St. Pere Codinet, on l’esperava la familia.

A la foto: (a darrere, de peu, d'esquerra a dreta): El Tonet i la Carmeta Pubill, la Pepeta Llach i el Maties Pubill (davant, asseguts, d'esquerra a dreta): La Maria Calvet, el Pepito Pubill (nen), el Pere Calvet (el vell Puy) amb l'Àngel Pubill (nen) als braços, l'Ignasi Pubill Arnau i l'Ignasi Pubill Llach (nen).

Els aixecaments de Tost i de Castellar de Tost

Trobeu aqui uns aixecaments dels pobles i camins de Tost i Castellar de Tost realitzats pel Josep Azuara, un estudiant de 5è curs d'arquitectura que està fent un treball de recerca molt interessant a la nostra vall, concretament en aquests dos pobles, i s'està patejant tots els camins antics com no ho han fet molts de nosaltres en molt temps...