El vell Puy

El vell Puy va néixer a La Vansa al 1844. Es deia Pere Calvet Ribó i es va casar amb la Rosa Fité Casanova, pubilla de Cal Puy dels Masos de la Bastida de Tost i filla de Martí Fité (un dels originals 24 hereus de confiança). El vell Puy va tenir 7 fills amb la Rosa, la majoria dels quals van marxar cap a l’Argentina als anys 30. Una de les filles del Martí i la Rosa, la Maria Calvet, es casà amb l’Ignasi Pubill Arnau de Cal Taberner de Tost i van acabar traslladant-se a la Palanca de Noves. Quan la Rosa, ja gran, es va quedar cega, els dos avis van sentir la necessitat d’ajut i abandonaren Cal Puy per anarse’n a viure a la Palanca amb la seva filla, que ja tenia fills i nets, on estarien més ben cuidats. Malauradament, la Rosa va morir aviat i el vell Puy encara va remenar per la Palanca fins que hi va morir als 99 anys.

El vell Puy era tot un personatge. Alt, corpulent, decidit i bon xerrador, tenia un sentit de l’humor molt fi i el va conservar fins al final.

Tenia també un caràcter massa fort a vegades. El Tonet ens explica que una tarda de diumenge va arribar a la Palanca el Ton de cal Canyeta de la Bastida de Tost. Venia a jugar a la brisca com cada diumenge, però aquell dia anava una mica trompa. Com que ja anava calent, va continuar bebent fins que la Maria li va dir que lo li servia cap més copa i, com estava tant pesat, el vell Puy i el seu fill Ignasi, van decidir tancar l’Hostal i anar a dormir.

El Ton de cal Canyeta no volia marxar, així que el vell Puy, després insistir que marxés, el va agafar pel coll i el va arrastrar cap a la porta de sortida. En aquell moment el Ton es va desmaiar de la papa que portava i va caure entre la porta d’entrada i la contraporta de fusta que havíen de tancar. Sense persar-s’ho dos cops, el vell Puy el va empényer a puntades de peu i el va deixar al mig de la carretera cridant: “-Mala riera de Dèu us matés!”-.

“-Si el matarà un carro que passi, padri...”-va dir el Maties que s’ho mirava espantat. “-A dormir tothom: si no sap beure que no begui !!-“ i allí el van deixar estomacat.

Per sort, en aquell temps, per la Palanca passaven pocs carros o cotxes, així que l’endemà al mati, quan l’Ignasi sortia a pasturar les ovelles, el Ton s’aixecava ressacós cami de St. Pere Codinet, on l’esperava la familia.

A la foto: (a darrere, de peu, d'esquerra a dreta): El Tonet i la Carmeta Pubill, la Pepeta Llach i el Maties Pubill (davant, asseguts, d'esquerra a dreta): La Maria Calvet, el Pepito Pubill (nen), el Pere Calvet (el vell Puy) amb l'Àngel Pubill (nen) als braços, l'Ignasi Pubill Arnau i l'Ignasi Pubill Llach (nen).