Aquest cap de setmana tenim a la Seu d'Urgell, les VII Trobades Culturals Pirinenques per les quals us en publiquem cartell i programa on trobareu que moltes de les xerrades poden ser del vostre interés.

Cal Joan Grau ha estat i és encara una de les cases grans de Montant i també de tota la vall de Tost. Encara és habitada, no amb l'activitat que tenia abans, però encara hi viu gent. A la foto anterior veiem al Joan Sala Baraut, empedrant lo cami al 1950 (aquestes pedres encara hi són en aquest cami...).
En aquesta foto de 1955 veiem al mateix Joan Sala Baraut amb el seu burret "Borrico" i el seu fill rosset, Josep Mª Sala Ribes. La foto està presa a St. Germé. Tant aquesta com la de sobre ens les ha deixat la Carme Sala, germana del "querubí", a qui donem les gràcies.
Avui us presentem un remei casolà pel mal de gola, ara que venen els costipats. L' Enriqueta Travesset de Cal Masover de Torà li va ensenyar a la Mari Carmen de Cal Plassó i aquesta darrera m'ho va ensenyar a mi. És apte per alèrgics però no per a diabètics. Es tracta de suavitzar el coll quan aquest està irritat. És molt senzill: només necessitem pinyes de Tost verdes, sucre i un pot de vidre amb tapa.
Posem les pinyes al pot i li tirem el sucre.
Tapem el pot amb la tapa sense que quedi ben tapat...és a dir, ha d'entrar una mica d'aire
Quan han passat quinze dies, l'aigua que contenen les pinyes i el propi sucre liquat, han començat a fer el xarop.
Quan han passat cinquanta dies, el xarop és a punt i s'hi poden afegir més pinyes per acabar de liquar el sucre. Està molt bó (amb una cullarada diaria n'hi ha prou) i deixa la gola molt suau...