La campana de l'esglesia de la Mare de Déu de l' Esperança de Torà de Tost

Aqui a Torà, les coses van poc a poc. Així és com va haver de pujar el nostre Juan Luis al teulat de l'església per veure cóm estava la seva estructura i adonar-se'n que, també poc a poc, els teulats i les bigues estàn en bastant mal estat i amenacen un deteriorament constant.
No és això el que li passa a aquesta campana, que es va salvar de la crema dels republicans de la guerra i disfruta d'una salut de "ferro" (mai més ben dit), a jutjar per les fotos fetes pel de cal Roqueta.

A veure si trobem una via perqué no acabi de caure...

Caminada Torà de Tost-La Seu d' Urgell, dissabte 23 de Abril

El proper dissabte a les 8.30 hores sortirem a peu des de Torà de Tost fins a la Seu d'Urgell. Ens trobarem a l'estudi de Torà i agafarem l'antic cami a peu que ens porta a Fontelles, passa per les mines de Nabiners i recorre tota la carena de la muntanya fins a la Seu. Són uns 15 km i és facilet. es calculen unes 3 hores.

Menjarem en algún lloc de la Seu i, cap a les 4 hores de la tarda, enfilarem la tornada cap a Torà de Tost, passant per la Bastida d'Hortons, l'antic Cami Ral, Coll de Creus i Sauvanyà. La tornada és més feixuga: es calculen unes 4 hores. Ep! Tothom hi és convidat. Porteu aigua, eh Bernat? Organitza el Juan Luis de cal Roqueta de Torà.

Vista a la vall de Tost des de Torà de Tost

L' escorpi de Tost

L'escorpí comú, o esporpí groc o buthus occitanus o, simplement, alacrà, és fàcil trobar-lo a llocs àrids, secs i pedregosos, no només a Tost. Aquest menut va ser caçat per la nova càmera de l' Antoni "aveuresiacaboiemdeixentranquil" ja fa uns dies, prop de Montant de Tost. Tot i que s'el mirava amenaçant-lo, si l'hagués enganxat no l'hauria matat, perquè l'Antoni no n'és alérgic.

No era massa gran aquest aràcnid: aquestes bestioles no solen medir més de 8 centímetres, tamany suficient però, per fer-te passar una mala estona.

Aquest dibuix a llapiç de la Camila, realitzat del natural l'any 1962 als Hostalets de Tost, mostra d'esquerra a dreta l' antic hostal, la porta de l'era del Toni i l'església de St Antoni de Pàdua avui reconstruida. La Camila va fer aquest dibuix mentre esperava que la seva cunyada Maria sortís de donar classes a l'estudi dels Hostalets.

Pauvre Martin, pauvre misère

Així és com el el meu germà Llorenç recorda Tost quan li sona el telèfon: "Pouvre Martin" (pobre Marti) "et son misère" (i la seva misèria...) cantada pel cantautor francés Georges Brassens i que a ell li fa gràcia perqué és cóm era Tost, abans de que tots la deixessim....pobre Marti, el nostre patró...si que vas arreglat...gràcies Llorenç!
Sentiu al Georges al link:

http://www.dailymotion.com/video/x4o1xu_georges-brassens-pauvre-martin_webcam

però com no és fàcil a la primera, aqui teniu la cançó transcrita (potser hi ha alguna falta, com de costum....)

Avec une bêche à l'épaule,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à l'âme, un grand courage,
Il s'en allait trimer aux champs!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Pour gagner le pain de sa vie,
De l'aurore jusqu'au couchant,
De l'aurore jusqu'au couchant,
Il s'en allait bêcher la terre
En tous les lieux, par tous les temps!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Sans laisser voir, sur son visage,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Il retournait le champ des autres,
Toujours bêchant, toujours bêchant!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Et quand la mort lui a fait signe
De labourer son dernier champ,
De labourer son dernier champ,
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant,
En faisant vite, en se cachant,
Et s'y étendit sans rien dire
Pour ne pas déranger les gens...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Dors sous la terre, dors sous le temps!

El forat dels tres ponts

Mireu això...
http://www.ppcatalunya.com/el-pp-insta-al-gobierno-a-construir-el-tunel-de-montant-de-tost

Butifarres, xorissetes i fuets

Aprofitant aquest clima fred i sec que tenim a Tost, el cap de setmana passat ens vam dedicar a fer butifarres i xorissetes. Ja sabeu -suposo- que són butifarres si es mengen cuites i fresques i fuets si els deixem assecar i els mengem crus....No van matar el porc. La carn i els budells els vam comprar a l'escoxador. Veieu el procés a continuació: