Sant Marti de Tost (6) - Document de Dotació de l'església

Aqui teniu la traducció de l'acta de consagració de l'església de Sant Marti de Tost, datada de l'any 1040, extreta de "La Catalunya Románica". En ella, es citen ies nombren molts llocs i cases que avui encara són a la vall. Que la disfruteu!

1ª Trobada TOTS x TOST, 11 i 12 d'Abril (2)

A poc menys de quinze dies per a la nostra trobada, ja en sóm una setantena els que ho tenim clar que, en algún moment del cap de setmana del 11 i el 12 d’Abril, passarem per Tost. Alguns ja aneu rebent les peticions de confirmació per e-mail.

El resum de l’esdeveniment és el que segueix:

Dia 11

10 hores: Pont del riu Tost, passat el despoblat de Tost (ja veureu les indicacions)
Caminades diverses: n’hi haurà de dos nivells de dificultat. També podeu restar asseguts, pastant o mirant el paisatge : no obliguem a res.
14 hores: dinar fred (el que vosaltres porteu) a Cal Serradal.
Plantada de tendes de campanya
20 hores: Sopar a “La Llar de Foc” (Adrall-Ribera d'Urgellet). Aquest sopar té un cost de 11 Euros (sopa de galets, amanida, pollastre al forn amb patates rostides, gelat, beure, cafè i xopito). És recomanable confirmar.

Dia 12

Abans de les 10 hores: desmuntada del campament de Cal Serradal
10 hores: Caminada suau.

Repetim: és important que si voleu venir ens ho feu saber o enviant-nos un email a salvem.tost@gmail.com o trucant al Llorenç al 666-13-14-60.

IMPORTANT: El bon rotllo, les ganes de passar-ho bé, l’estricte respecte a l’entorn i a les opinions dels altres i la absoluta precaució quan pujeu amb qualsevol vehicle per la carretera de Tost (és estreta, hi ha trams en mal estat i pot venir qualsevol altre vehicle de cara i no el veurem). Als fumadors us pregarem que us guardeu les burilles a la butxaca.

El Patrimoni Arqueològic de Tost (1)

Un megàlit és una construcció sepulcral o monumental que es va produir en la época dolmènica (Neolític, a Catalunya entre el 5000 i el 4000 abans de Crist i l’Edat de Bronze, entre el 1800 i el 1500 abans de Crist) i poden ser túmuls sepulcrals, dólmens, menhirs, círculs lítics, paradólmens, tholois, cistes, sepulcres de fosa, coves artificials, etc.

A Tost en tenim molts però només citarem els que els experts han inventariat, de moment, (no direm on són per raons obvies) i els han donat nom :

. El Cucut
. El Dolmen de Colldarnat
. La Cabana del moro dels bedolls
. El Serrat de l’Ase
. La Roca foradada del serrat del trutxeu
. El Serrat de la Pedra de la Foguera
. El Tarter del cap del bosc
. El Tarter del Cataplà
. El Tarter del Clot de les Basses
. El Tarter de Passiró
. El Tarter del Serrat
. El Tarter del Serrat de Vent
. El Tarter del tossal del Jovell

Si voleu més informació: "Inventari dels Megàlits de l'Alt Urgell" de J. Serra i Vilaró

Sant Genís

L’ermita o capella de Sant Genís, d’estil romànic, es divisa des d’una de les corves de la carretera que puja de Tost a Torà de Tost. Es pot accedir agafant l’antic cami de Sauvanyà a l’alçada de la Bastida, o si volem mullar-nos, també podem atravessar el riu Tost des de l’altra vessant, i pujar facilment per la roca escarpada.

Aquesta capella ja s’esmenta a l’acte de consagració de St. Martí de Tost (1040). És d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular. Té una porta mal centrada en arc adovellat, una finestra cruciforme i dues finestres de doble esqueixada. Està construida amb la típica pedra de la zona: el gres rogenc que dóna color a alguns pobles com Sauvanyà i Torà. Avui encara és en peus.

Ja ens hem manifestat - per Tost - a Barcelona

Bueeennnoooo,,,,.....doncs allà hi erem, al centre de la capital, ...per Tost, per les nostres muntanyes, per tots: molts ho han entés, d'altres ja ens aplanyaven...

Hi havia una pila de causes - de tot Catalunya - fruit de l'especulació, la mala gestió i del típic problema dels governs locals (amiguismes, favors, "xanxullos"...ja sabeu)...

La nostra Ester a primera linea, amb la seva millor "pose"...qué guapa que és! collons!!

I aqui tenim al Joan Vázquez d'Ipcena, que amb aquest convenciment, noi, no pot perdre... no s'enten massa bé el que diu, però basicament, que hi ha 440 conflictes a Catalunya entre Medi Ambient i la població i la natura, pendents de resoldre, i vaja, que ho tenim clar....

Tots cap a Barcelona Diumenge!

El diumenge serem a Barcelona per afegir-nos a les moltes causes - que com la nostra - no tenen massa sentit si les mires des d'un punt de vista global.

Salvem Tost es manifestarà contra les ampliacions a les canteres i els abocadors existents, contra la guixera i un abocador en projecte i - sobretot - contra l'aeroport.

Apunteu-vos hi! Ens trobem a Plaça Catalunya a les 11 hores el proper diumenge. Quan més serem, més riurem! Mireu que la cosa no serà qualsevol cosa...

http://22marc2009.blogspot.com/

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ecologistas/acreditan/mapa/200/conflictos/ambientales/Cataluna/elpepusoc/20090320elpepusoc_8/Tes

Ilde: no me faltes! ya conoces mi teléfono...

Sant Marti de Tost (5) - Les reliquies de Tost

Durant el ritu de consagració de l’església de Sant Marti de Tost (1040) es va dipositar dins l’altar una lipsanoteca o petit reliquiari. Es tractava d’una arqueta o cofret de fusta, amb tapa corredissa, que contenia una creu-reliquiari, en la qual segons la tireta de pergamí coetània es guardaven fragments de la creu i del sepulcre del Senyor així com teles del vestit i del calçat de la Mare de Déu.

L’estoig, que sembla una versió en fusta de la tipologia bizantina de reliquiaris metàl·lics de la Santa Creu, anava precisament folrat d’un teixit bizantí decorat amb dos senmurvs, un animal fantàstic d’origen persa, mig gos, mig ocell. Una carta de l’abat Oliba de Ripoll adreçada a Arnau Mir de Tost informava que les relíquies havien estat prèviament adquirides pel mateix abat i trameses al senyor de Tost com a prova d’amistat i agraïment. De fet, amb tota probabilitat aquestes relíquies procedien del mateix lot que havia servit a les consagracions de Ripoll (1032) i Cuixà (1040). Tant la lipsanoteca com la carta –la qual es conserva en una còpia del segle XIII– van ser trobades l’any 1922 per Pere Pujol i Tubau a l’antiga Rectoria de Tost, i van ingressar al MEV l’any 1930. Extret del “Cel Pintat: El baldaqui de Tost”, Judit Verdaguer, Museu Episcopal de Vic (MEV).

A la foto:

1.- Còpia del s. XIII, del pergamí que el bisbe Oliba va enviar a Arnau Mir de Tost oferint-li el reliquiari abans de la consagració de la Parròquia el 7 d'Octubre de 1040

2.- Teixit bizantí que folrava el reliquiari de la Vera Creu de Tost

3.- Reliquiari de la Vera Creu

4.- Certificat en pergamí manuscrit que autentificava les reliquies

Totes aquestes reliquies van entrar al MEV al 1930 i es troven exposades avui allà mateix.

El Castell de Tost - St. Jaume del Castell de Tost

El Castell de Tost era una fortalesa situada dalt de la roca més alta del poble de Tost, de cara al torrent del riu Tost. Molts hem cregut sempre que el van construir els pares d’Arnau Mir de Tost, Mir i Sança, però sembla que hi ha un document anterior que demostra que al s. IX el clergue Bunó el va vendre al prevere Sentefred, per tant, en algún moment passaria a mans de Mir qui va acabar deixant-lo en herència al seu hereu Arnau Mir al 1012. En qualsevol cas, és ben segur que aquest castell és anterior al l’any 815. Cap al 1100, el castell de Tost va ser heretat per Arnau i Pere Ramón de Pallars Jussà (nets d’Arnau Mir) i cap al 1130 va ser empenyorat al Bisbe Bernat i als canonges de la Seu, per 400 morabatins d’or.

De l’any 1379 existeix un document que cita que, dels 71 habitants del poble de Tost, cap ja no hi vivia en el Castell.

La casa anomenada “La Rectoria”, que encara estava en peu al 1975, formava part de les dependències d’aquest castell, però del petit castell original encara se’n troben part de les pedres i alguna paret amb arcs, contraforts i desaïgues.

Sabem que aquest castell va tenir una petita esglèsia - Sant Jaume del Castell de Tost – perquè aquesta figura al testaments d’Arnau Mir (1071) i Arsenda (1068) en les que es menciona un alou per a la il-luminació i el culte de l’esglèsia.

120'000 Euros per rehabilitar Sant Marti de Tost

Sembla ser que el nostre "totem" no caurà, de moment.
Marc: si senyor, això són bones notícies! Mireu les publicacions en premsa:


http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=595761&idseccio_PK=263&h=

http://www.avui.cat/article/barcelona/56233/esglesies/sant/marti/tost/santa/maria/dorganya/lalt/urgell/rebran/aportacions/l/cultural.html

http://www.radioseu.cat/notícies/Cultura/Sant+Martí+de+Tost+i+Santa+Maria+d

Ja tenim primavera a Tost

Aquest any, la Mare Natura ens ha premiat la fidelitat donant-nos aigua.

La primavera està explosiva a tot arreu, però a Tost, com no hi estavem acostumats després de tanta sequera, estem molt contents.

Le fotos que carreguem es van pendre divendres passat: no necessiten explicació.

Sant Marti de Tost (4) - El darrer ofici

La Camila i l’Ignasi es van casar a St Marti de Tost el 5 de Juny de 1963. Plovia. El capellar - en Josep Isús - va pujar des de Montant de Tost. Un amic del nuvi - en Josep Serres- cercava un generador elèctric que tingués cabuda en el seu Renault Dauphine i el va trobar finalment a la vall de Mura. En Ramón Nogué va amenitzar tota la cerimònia tocat música sacra amb el seu celo. A la porta de l’esglèsia s’havien preparat unes llangonisses, butifarres, pa i vi, que, degut a les dificultats de transport de la gent en aquell dia de pluja constant, quan van acabar les noces, ja no hi quedava res. El Seat 600 del nuvi, conduït, pel seu germà Àngel va ser l’únic que va poder fer una desena de viatges des de la Palanca de Noves, donat de la seva tracció trasera. La resta dels 100 convidats, i els nuvis, van poder pujar amb els unics dos Jeeps que es van trobar en aquell dia de pluja. Entretant, quatre o cinc vehicles, van quedar atrapats pel fang.

Aquell dia, enterraven a Joan XXIII, i no sabem per quina raó, el capellà no podia fer missa passades les dues. Així que a les dues i quart, saltant-se l’ordre eclesiàstica, va començar la misa amb el nuvi sol a l’altar. Ningú sabia si la núvia també s’havia quedat atrapada al fang. Total que, quan la cosa ja estava a punt d’eucaristia, comença la sonar la “marxa nupcial” i entra la núvia xopa de cap a peus.

L’esglèsia en aquell moment ja estava bastant feta pols. Hi quedaven però, les imatges de sant Marti, sant Ponç, sant Pere, santa Maria i sant Pau. En una de les parets laterals també hi havia l’escut d’Arnau Mir de Tost. A banda i banda de la porta d’entrada es llegien dos versos dedicats a st. Pere i st. Pau, un dels quals es veu a la foto principal dels nuvis : « Tu ets Petrus et super hanc petram edificabo eclessiam meam » (vé a dir alguna cosa semblant a.. « Tu ets Pere i sobre la teva pedra edificaré la meva esglèsia »). També hi havia la pila baptismal i la campana de la que ja hem parlat. L’Antonio Olmos (l’últim habitant de Tost) va fer d’escolà del capellà durant la cerimònia.

La pluja, el fang, el dia lleig i les difícils condicions per arribar a l’esglèsia no van impedir que aquesta parella i els seus convidats disfrutessin de les seves noces, que va ser l´últim ofici en aquesta parròquia. La baixada de Tost cap al banquet que es celebrava al paller de la Palanca de Noves, la van fer molts a peu i van començar a dinar cap a les 6 de la tarda. Avui, amb set fills criats, els dol veure cóm l’edifici s’ha anat deteriorant, i per això, són membres actius d’aquesta plataforma.

Els dos padrins dels nuvis, Josep i Ignasi, la iaia Consuelo i altres convidats. Al fons, les quatre imatges de st. Ponç, st. Pere, st. Pau i sta. Maria. A dalt a la dreta l'escut d'Arnau Mir (?).

La Camila i l'Ignasi a la Rectoria, casa que estava enganxada al Castell de Tost

El generador "dels collons"que li deien: va fallar més que una escopeta de fira.

Creiem que són els nens de cal Grau, de Castellar de Tost. Identifiquem en Salvador, l'Ignasi, el Jesús, la Carmeta i potser la Montse de Manresa..però no n'estem segurs.

1ª Trobada TOTS x TOST, 11 i 12 d'Abril

A Salvem Tost organitzem la 1ª TROBADA “TOTS PER TOST” , per Setmana Santa, els dies 11 i 12 d’Abril… així que, si encara no teniu plans, aquest és un pla interessant, divertit, esportiu i col-lectiu. No té més ànim reivindicatiu, que el que CONEGUEU I DISFRUTEU DE LA VALL DE TOST. Econòmicament parlant, us costarà allò que us costi arribar i allò que vulgueu consumir.
LLOC: S’hi arriba per la C-14 i el trencant es troba entre la Seu d’Urgell i Organyà, o més concretament, entre Coll de Nargó i els Hostalets de Tost. Aquest trencant es troba a la dreta si pujem cap a la Seu o a l’esquerra si baixem cap a Organyà. Hi diu: “Castellar de Tost-Torà de Tost”. Haurem marcat el punt amb el logotip de la trobada i a, partir d’allà estarà indicat.
Dia 11 d’Abril a les 10 hores:
Deixarem els vehicles en uns prats especialment preparats per això i farem, tots junts, una caminada-visita fàcil que hem de decidir encara. Després pujarem a dinar a Cal Serradal on disfrutarem d’un dia fantàstic, si no plou. No podem fer foc. Per això cadascú es portarà la seva carmanyola amb allò que vulgui menjar i s’ocuparà de les seves pròpies deixalles després.
Els que es vulguin quedar a dormir aquella nit, tindràn la tarda per plantar-se la tenda de campanya i instal-lar-se: lloc n’hi haurà per tothom.
A la tarda-nit anirem a fer un sopar senzill i barat a un restaurant de Ribera d’Urgellet. És important que confirmeu qui assistirà a aquest sopar. Després de sopar, els que facin nit a Cal Serradal, tornaràn a dormir allà.
Dia 12 d’Abril a les 10 hores:
Tornarem a fer una altra excursió a peu per Tost, dinarem alguna cosa freda, plegarem tot i tornarem cadascú a casa seva.
És important que sapigueu que aquesta trobada és de bon rotllo, que no volem molestar a ningú i que mirarem de no fer malbé res. Els que pugin a dormir a Cal Serradal que sàpiguen que tenim aigua, però en quantitat limitada i que recomanem que porteu, a part de la tenda, l’aïllant, el sac de dormir, una manta pels fredolics i qualsevol artilugi per fer llum de forma autònoma (llanterna o llum-gas..), una cantimplora, i si en teniu, taula i cadira de càmping. A cal Serradal només hi trobarem muntanya i ganes de passar-ho bé.
Necessitem confirmació, si us plau, a salvem.tost@gmail.com: és important que confirmeu, sobretot si penseu sopar el dia 11. Farem samarretes de record, que us vendrem “a cost”, si la voleu.

Sant Marti de Tost (3) - Les campanes de l'esglèsia

Ningú que coneguem, ha vist mai les dues campanes de Tost juntes. Alguns però, han sentit el so de l'única campana localitzable avui i que conserva el perdurable resó que tots els habitants de Tost coincideixen que tenia: " - un so característic, amable a l'oide, que durava molt..-"diuen.

Creiem que cap a 1985, la campana que quedava a St Marti de Tost, va ser desmuntada i reinstal-lada a l'esglèsia de Santa Coloma, a Montant de Tost. A la foto de sobre, veiem cóm és avui el campanar de Montant que va ser modificat per ubicar a la "nostra" campana, ja que si mireu la foto de la mateixa esglèsia presa per J. Gavin al 1975 a baix, a Montant hi havia només dues campanes (una d'elles trencada). Des d'aqui, donem les gràcies a la gent de Montant per preservar-la en óptimes condicions, perquè, en definitiva és a casa.

Fa uns dies vam anar a tocar-la: és veritat el que deien: té un so meravellós!

De la segona campana que se suposa que hi havia, no en sabem res. No és veritat que estigui al Museu episcopal de Vic, o així ens ho han dit allà.

Les dues fotografies corresponen a la mateixa esglèsia: Santa Coloma de Montant de Tost.

Sant Martí de Tost (2) - Origens

Fotografia de A. Moras, 1983, vista posterior

L'Arnau Mir de Tost va ser un cavaller que es va fer célebre per les seves gestes i la seva persistència contra els sarraïns donant renom a Tost i a tota la seva vall. Nascut al Castell de Tost cap a l'any 1000 i fill de Mir i Sança, es casà amb Arsenda i s'hi va estar, abans de dedicar-se per complet a la reconquesta, fins l'any 1047. El castell on va viure, que va construir el seu pare, es situava dalt de la roca davant l'esglèsia de Tost, pràcticament al precipici. Veieu més informació a http://castelldellorda.blog.com/3255122/. Va ser el cavaller Arnau qui va fer construir la primera esglèsia a Tost i se la va fer consagrar l'any 1030 pel bisbe Eribau d'Urgell i fins i tot l'abat Oliba de Ripoll li va enviar unes relíquies per la lipsanoteca, de les que parlarem més endavant.

Cap al 1750 aquesta esglèsia deuria ser ampliada, més o menys a cóm és avui, destruïnt l'original temple romànic del que avui només es conserven algunes parts com portes i finestres. Diu la llegenda que al Montsec de Tost no hi ha bosc perquè per refer la Parroquial, van tallar gairebé tots els arbres i se'ls van vendre.

El patró de Tost és obviament Sant Martí i la festa major es celebra el 11 de Novembre (festa d'hivern). A l'estiu, celebrem la secundària, per Sant Ponç, cada 11 de Maig. Diuen que dins aquest temple hi havia una imatge de Sant Ponç que el poble del Pla de Sant Tirs volia per la seva parròquia. La gent de Tost explicava que, cada cop que es volien emportar la imatge succedia alguna cosa que la feia tornar cap a Tost.

Sant Marti de Tost (1) - El famós baldaquí

Farem una serie d'entrades seguides sobre l'Esglèsia Parroquial de Sant Martí de Tost. Les farem curtetes, per no avorrir amb detalls que no interessen a tothom. Aquest va dedicada al Jordi (només ell i jo sabem a quin Jordi em refereixo).

Un baldaquí era un element romànic que intentava accentuar la importància de l' Eucaristia, o del representant d'aquest acte, dins l'esglèsia. Direm que era una espècie de cobertura de l'altar que intentava magnificar aquest fet. S'en feien de diversos tipus: de roba, folrats en or o plata, amb marbre, fusta...En el cas de les esglèsies més humilds (com és la de Tost), es tractava d'un plafó de fusta pintat al tremp, col-locat damunt l'altar i aguantat sobre una biga travessera i dues de laterals. Sovint, es rivetejava amb una cresteria, també pintada al tremp.

Aquest baldaqui creiem que deuria lluir a l'antiga esglèsia de Tost, fins que aquesta va ser ampliada (cap al 1750?) i llavors deuria ser arreconat en algún lloc fins que l'Oleguer Junyent, se'l va emportar, cedint-lo en algún moment al col-leccionista, Lluis Plandiura. Aquest últim el va vendre al Museu Nacional de Catalunya al 1932. És possible que en aquell moment, el Museu Episcopal de Vic, s'acopiés també les bigues, la cresteria i altes reliquies com la "vera creu de Tost" i la roba bizantina que la envoltava.

L'il-lustració de l'instal-lació que publiquem la va dibuixar Jordi Ballonga, en motiu de l'exposició "El Cel Pintat" del MEV. El catàleg d'aquesta exposició és un document recomanat pels amants de l'art romànic i l'hem trobat a la venda al MEV: una obra molt interessant!