Aquesta au rapinyaire i carronyaire, capaç de medir més d'un metre en vertical i dos metres i mig amb les ales en vol, tot i que ja ho sabem que és molt comú arreu, ens va impressionar ahir per la pau que respiraven prop de la Bastida de Tost. Tipes, amb el pap ben ple: ho dic perquè gairebé m'hi vaig poder acostar a tres metres amb la merda de càmera que portava...i elles ben panxes, guaitant-me, sense inmutar-se...alli s'estaven, com només per mi.Aquesta foto, naturalment, no la vaig fer jo (ja m'agradaria). És d'un tal Angel Rollón i la hi he robat de la xarxa. No m'hi he pogut estar perquè, tot i que he vist aquesta volada mil cops, no la he pogut caçar amb el meu traste fotogràfic.
I aqui la teniu: ben quieta, esperant - segur - a que jo em fotés de cap pel penyat (bocata en una mà, càmera en l'altra...)
I aquests són alguns que van arribar més tard i també volien sortir a la foto...són impressionants..no em cansaria mai de mirar-les, encara que donin mal auguri..i una mica de por.
I aquests són alguns que van arribar més tard i també volien sortir a la foto...són impressionants..no em cansaria mai de mirar-les, encara que donin mal auguri..i una mica de por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada