Arnau Mir de Tost (4)

(continua d'entrades anteriors) La reconquesta d’Arnau Mir de Tost no es va reduir a la zona d’ Àger únicament. També va batallar per Santa Linya, Montmagastre, Fet, Finestres, Viacamp, Bellmunt, i Estanyà, entre d’altres.

Tampoc es va limitar a només concarir: també va organitzar la repoblació i el restabliment de la societat cristiana.

Sant Pere d’Àger és la culminació de la seva obra tot i que també es va dedicar a reconstruir castells i casals i en va fer de nous. També va portar gent de fora per a repoblar, resembrar i repasturar sota la condició de fidelitat. Així, abans que Arnau morís, els pobles de Àger, Agulló, Aspremont, Torres de Cas, Claramunt, Corçà, Espadella, St Llorenç d’Espinalt, Font de Pou, Mallabecs, Millà, Montclús, Montesquiu, Nascomú, Montlleó, Oronerr, Pedra, La Régola, L’Ametlla i Colobó pagaven delmes i primícies a les esglèsies de St. Pere d’Àger, St. Vicenç i St. Salvador, i rebien a canvi la protecció del senyor o els seus descendents. D’aquests pobles i també dels que ja eren del comtat d’Urgell, com Castellnou, Rubió, Artesa i Cubells, sortirien més endavant unes centúries a conquerir Lleida, i més tard, València i Múrcia.

Quan, ja entrat en anys, el jove comte Ramon III de Pallars Jussà el cridà per ajudar-lo en la reconquesta de la Conca de Tremp, l'éxit va significar que desaparegués la frontera lleidatana amb els musulmans.

Quan Arsenda, la seva dona, va morir, Arnau Mir es tornà a casar amb Almondis, que va morir tràgicament pocs mesos abans que ell.

L'any 1064, se'n va de croada contra Barbastre on Ermengol III va trobar la mort. Aquestes serien les darreres batalles d'Arnau Mir de Tost, que va regir el comtat d'Urgell amb el vescomte de Castellbó, mentre Ermengol IV va assolir la majoria d'edat.