divendres, 12 de febrer del 2010

Arnau Mir de Tost (3)

Figureta de Latorre, pintada a mà per Daniel Serrano Casabón que podeu trobar a www.alabarda.net.

(continua de l'entrada anterior)
L'any 1035, l'Ermengol II i l'Arnau Mir de Tost prenen Santa Linya i n' ofereixen part a l'esglèsia de Santa Maria d'Urgell, conjuntament amb els cavallers: Trasuer de Capolat, Ricard Altemir, Guitart Arnau, Bernat Borrell, Mir Gillem i Isard Ramón. Durant els deu anys que Arnau Mir de Tost va tenir la senyoria alodial de la vall d'Àger va estar continuament foratgitat pels musulmans. Tot i així, això no el va privar de que aspirés a formar una unitat política i religiosa en plena guerra i va fundar l'abadia de Sant Pere d'Àger.
Quan l'Ermengol II morí al 1038 en Terra Santa, l'Arnau ja era un autèntic sobirà a aquelles terres. Això no va impedir que els musulmans cavalquessin des de Zaragoza fins a Àger per rependre un altre cop aquesta vall de tanta valua estratégica, cosa que aconsseguiren l'estiu de 1046.
Arnau Mir de Tost, en la plenitud de la seva vida de combatent i organitzador, no va acceptar de grat el perdre les terres guanyades. Va reunir les seues hostes i aprofitant una desavinença entre les tropes sarraïnes, va anar foratgitant els àrabs fins que l'any 1050 i ajudat per Ramon Berenguer IV va aconsseguir la definitiva expugnació d'Àger, continuant després amb les rodalies i la Conca de Tremp i creant una poderosa senyoria que va ser la base militar dels Ermengol i que l'associà també amb els comtes del Pallars Jussà.
Al 1064 Ermengol III inicià la reconquesta de Barbastre i l'Arnau Mir de Tost el va acompanyar. També va acabar lluitant amb el seu jove fill, l'Ermengol IV, tot i que no va poder realitzar mai el seu somni de conquerir Balaguer i Lleida, ja que morí inesperadament l'any 1071.
El prestigi d'Arnau Mir és notat tant per Ermengol III com per Ermergol IV, que no dubtaven en deixar-li el govern del país quan s'absentaven. Era també molt ambiciós però, cosa que el va fer regnar com un autèntic sobirà i casar les seves filles Letgarda i Valença amb dos nobles destacats: el comte Ponç Guerau de Cabrera i el comte Ramon IV del Pallars Jussà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada