Aquest cap de setmana s'haurien de festejar les majors dels Hostalets de Tost, com cada darrer cap de setmana de Setembre, però malhauradament aquestes festes van deixar de celebrar-se l'any 1982 (?). En aquestes imatges veiem les de l'any 1954.
dimecres, 22 de setembre del 2010
La festa major dels Hostalets de Tost 1954
Aquest cap de setmana s'haurien de festejar les majors dels Hostalets de Tost, com cada darrer cap de setmana de Setembre, però malhauradament aquestes festes van deixar de celebrar-se l'any 1982 (?). En aquestes imatges veiem les de l'any 1954.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Nou llibre sobre Arnau Mir de Tost
El nostre amic Francesc Fité, amb col-laboració d' Eduard Gonzàlez, llençaran un nou llibre sobre Arnau Mir de Tost aviat. Estarem pendents per llegir-lo!
diumenge, 19 de setembre del 2010
Xarop pel mal de gola
Avui us presentem un remei casolà pel mal de gola, ara que venen els costipats. L' Enriqueta Travesset de Cal Masover de Torà li va ensenyar a la Mari Carmen de Cal Plassó i aquesta darrera m'ho va ensenyar a mi. És apte per alèrgics però no per a diabètics. Es tracta de suavitzar el coll quan aquest està irritat. És molt senzill: només necessitem pinyes de Tost verdes, sucre i un pot de vidre amb tapa.
Posem les pinyes al pot i li tirem el sucre.
Tapem el pot amb la tapa sense que quedi ben tapat...és a dir, ha d'entrar una mica d'aire 
Quan han passat quinze dies, l'aigua que contenen les pinyes i el propi sucre liquat, han començat a fer el xarop. 
Quan han passat cinquanta dies, el xarop és a punt i s'hi poden afegir més pinyes per acabar de liquar el sucre. Està molt bó (amb una cullarada diaria n'hi ha prou) i deixa la gola molt suau...dissabte, 18 de setembre del 2010
La Festa Major de Torà de Tost 2010
Com si no hagués passat res entre la festa major del 2009 i la d'enguany, aqui teniu un petit reportatge gràfic del que va passar el darrer 4 de setembre a Torà de Tost.dijous, 9 de setembre del 2010
Cal Maçanell de Sauvanyà (2)
A la fotografia de quan es van casar, veiem al Pau (o Joan) Baraut de cal Maçanell i a Maria Albòs de cal Felip.El penúltim propietari de Cal Maçanell, en Pau Baraut (1897-1974), era, literalment, un ganàpia. Dos mesos després de que naixés, un dia de St. Joan, els seus pares havien decidit registrar-lo com a Joan. Però per alguna raó que desconeixem, el seu pare el va registrar com a Pau i no va dir res a ningú.
El noi, que va ser cridat a files quan tenia 26 anys perquè va ser “una de les nenes de Tost”, es va assaventar llavors que no es deia Joan, sinó Pau. Potser ell s’ho deuria prendre bé perquè era un home al qui agradava la bona vida, l’aparença, el bon menjar i el bon veure, la roba cara, els darrers models de la tecnologia del moment, xerrar, explicar històries, viatjar….però és clar, no li agradava treballar i menys, en la duresa en que s’havia de fer a cal Maçanell.
Quan el seu pare, l’Anton Baraut, ja era massa gran per encarregar-se completament de la finca, els masovers, la feina del dia a dia i sobretot, del bestiar, en Pau (o en Joan), va començar a pressionar a la seva dona Maria per marxar de cal Maçanell. Primer van estar dos anys a cal Ramon de Sauvanyà, que també era propietat seva, i quan van aconseguir vendre-la, van marxar cap a Lleida. Cal Maçanell va quedar llavors morada per uns mitgers que se’n cuidaven.
Però és clar, el cul inquiet del Joan (o en Pau) no podia deixar que els masovers de cal Maçanell visquessin en pau i en unes minimes condicions com li demanava el seu pare: li semblava que el que es quedaven els mitgers era massa per ells….I vet aquí que es va comprar una moto -una Derbi- a cal Guallart de Lleida. El primer que va fer va ser anar-se’n cap a Sauvanyà amb la moto i l’intenció de donar la vara als pobres mitgers, però de camí, va cremar el motor. Emprenyat com un ruc, va tornar cap al concessionari perquè li arreglessin la moto i allà, li van canviar el motor, deixant-lo allà per estudiar-lo com una cosa rara: el talús havia anat tota l’estona “en primera” fins que el motor es va tornar blau !!
La dona del Pau (o en Joan) i la seva filla Camila que eren unes pencaires de valent, no li van perdonar mai a aquest “cap de pardals”, deixar-se perdre el Maçanell per una mala gestió amb un prestamista, però aquesta és una altra història.
El que està clar és que la família Guitart-Baraut sap força bé cóm es manipula un motor i avui, un dels nets de la Camila gestiona un entranyable negoci de vehicles d’època a Lleida…
El noi, que va ser cridat a files quan tenia 26 anys perquè va ser “una de les nenes de Tost”, es va assaventar llavors que no es deia Joan, sinó Pau. Potser ell s’ho deuria prendre bé perquè era un home al qui agradava la bona vida, l’aparença, el bon menjar i el bon veure, la roba cara, els darrers models de la tecnologia del moment, xerrar, explicar històries, viatjar….però és clar, no li agradava treballar i menys, en la duresa en que s’havia de fer a cal Maçanell.
Quan el seu pare, l’Anton Baraut, ja era massa gran per encarregar-se completament de la finca, els masovers, la feina del dia a dia i sobretot, del bestiar, en Pau (o en Joan), va començar a pressionar a la seva dona Maria per marxar de cal Maçanell. Primer van estar dos anys a cal Ramon de Sauvanyà, que també era propietat seva, i quan van aconseguir vendre-la, van marxar cap a Lleida. Cal Maçanell va quedar llavors morada per uns mitgers que se’n cuidaven.
Però és clar, el cul inquiet del Joan (o en Pau) no podia deixar que els masovers de cal Maçanell visquessin en pau i en unes minimes condicions com li demanava el seu pare: li semblava que el que es quedaven els mitgers era massa per ells….I vet aquí que es va comprar una moto -una Derbi- a cal Guallart de Lleida. El primer que va fer va ser anar-se’n cap a Sauvanyà amb la moto i l’intenció de donar la vara als pobres mitgers, però de camí, va cremar el motor. Emprenyat com un ruc, va tornar cap al concessionari perquè li arreglessin la moto i allà, li van canviar el motor, deixant-lo allà per estudiar-lo com una cosa rara: el talús havia anat tota l’estona “en primera” fins que el motor es va tornar blau !!
La dona del Pau (o en Joan) i la seva filla Camila que eren unes pencaires de valent, no li van perdonar mai a aquest “cap de pardals”, deixar-se perdre el Maçanell per una mala gestió amb un prestamista, però aquesta és una altra història.
El que està clar és que la família Guitart-Baraut sap força bé cóm es manipula un motor i avui, un dels nets de la Camila gestiona un entranyable negoci de vehicles d’època a Lleida…
La Maria Albòs ja a Lleida de gran
La Camila Baraut de joveneta a Lleida 
La Camila va conèixer a Lleida a un altre persontage de Tost: en Josep Guitart Buchaca de cal Culties de la Bastida de Tost, amb qui es va casar. Eren cosins segons però llavors no es coneixien. D'aquesta unió van neixer dues bessones i un varó, als que veiem a la foto amb les seves parelles i els avis.
dimarts, 7 de setembre del 2010
Sant Marti sempre present a Tost
Bé. Tots sabeu que l' arc de St. Marti es produeix quan unes gotes d'aigua atravessen un espectre determinat de llum. Set colors ordenats sempre de la mateixa forma creuen el cel donant aquest espectacle circular als ulls que és tant particular. Més especial encara és la presència d'un doble arc de St. Marti, que inverteix l'ordre dels colors respecte del primer més intens i mostra aquest aspecte que veieu a la fotografia, presa sobre cal Piteu de Torà de Tost.dilluns, 6 de setembre del 2010
Cal Maçanell de Sauvanyà (1)
Cal Maçanell és, juntament amb Cal Giró, una de les cases situades més a l’orient de la vall de Tost i per tant, una de les més properes al ponent del Cadí-Moixeró. Està situada a 1180 metres d’alçada i els seus dominis abarcaven antigament més de 120 ha de terreny, travessat i regat escassament (rarament hi baixava aigua) pel Torrent del mateix nom que mor al riu de Tost.La casa havia estat la més important de Sauvanyà segons la contribució que sabem que pagaven al 1872 i s'ajudava amb mitgers que eren llogats per temporades i allotjats en diverses construccions més petites de masovers prop de la casa gran, per les quals també veiem que pagaven la contribució corresponent.
Quan, al 1931, la última pubilla de cal Maçanell va néixer, la casa l’habitaven el padrí, Antonio Baraut Betriu de cal Salvador de Cabó (vidu de Gertrudis Guitart Baraut que era la pubilla del Maçanell), el fill d’aquest i la seva dona, Pau Baraut i Maria Albòs Viñoles (de cal Felip de Torà), un tiet que no estava massa bé, l’Agustí Baraut, i la nena que ens proporciona la informació: Camila Baraut Albòs a qui agraïm que ens faci saber aquesta part de l’historia.
La Camila encara recorda com, amb set anyets, la feien anar a tancar les vaques i també el toro, on ella s’hi pujava a cavall fins que un dia la va enganxar el seu padrí i va ser bona la bronca que li van clavar…La casa llavors es nodria d’un petit ramat de vaques que donaven per vendre alguns vedells a l’any, conills, gallines, porcs, un hort força gran i uns excel•lents prats on hi cultivaven el blat amb el que farien el pa per tot l’any. Dos cops per setmana, baixaven a la Seu a vendre un vedell, els conills que caçaven, els ous i algun formatge.
La Maria Baraut Guitart, tieta de la Camila, vestida de diumenge.
El padrí Antonio Baraut Betriu, de cal Salvador de Cabó, casat amb Gertrudis Guitart Baraut, pubilla de cal Maçanell.
La Maria Albòs a Lleida, anys abans de que ens deixés al Desembre de 1991.
Com la majoria de la gent de Tost, l' Antoni Baraut va morir amb més de noranta anys però abans d'això, va ser un dels homenatjats en una festa en honor a la gent gran a Llívia...mireu-lo, si ni tant sols fa servir el bastó...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)