Cal Maçanell de Sauvanyà (1)

Cal Maçanell és, juntament amb Cal Giró, una de les cases situades més a l’orient de la vall de Tost i per tant, una de les més properes al ponent del Cadí-Moixeró. Està situada a 1180 metres d’alçada i els seus dominis abarcaven antigament més de 120 ha de terreny, travessat i regat escassament (rarament hi baixava aigua) pel Torrent del mateix nom que mor al riu de Tost.

La casa havia estat la més important de Sauvanyà segons la contribució que sabem que pagaven al 1872 i s'ajudava amb mitgers que eren llogats per temporades i allotjats en diverses construccions més petites de masovers prop de la casa gran, per les quals també veiem que pagaven la contribució corresponent.

Quan, al 1931, la última pubilla de cal Maçanell va néixer, la casa l’habitaven el padrí, Antonio Baraut Betriu de cal Salvador de Cabó (vidu de Gertrudis Guitart Baraut que era la pubilla del Maçanell), el fill d’aquest i la seva dona, Pau Baraut i Maria Albòs Viñoles (de cal Felip de Torà), un tiet que no estava massa bé, l’Agustí Baraut, i la nena que ens proporciona la informació: Camila Baraut Albòs a qui agraïm que ens faci saber aquesta part de l’historia.

La Camila encara recorda com, amb set anyets, la feien anar a tancar les vaques i també el toro, on ella s’hi pujava a cavall fins que un dia la va enganxar el seu padrí i va ser bona la bronca que li van clavar…La casa llavors es nodria d’un petit ramat de vaques que donaven per vendre alguns vedells a l’any, conills, gallines, porcs, un hort força gran i uns excel•lents prats on hi cultivaven el blat amb el que farien el pa per tot l’any. Dos cops per setmana, baixaven a la Seu a vendre un vedell, els conills que caçaven, els ous i algun formatge. La Maria Baraut Guitart, tieta de la Camila, vestida de diumenge.

El padrí Antonio Baraut Betriu, de cal Salvador de Cabó, casat amb Gertrudis Guitart Baraut, pubilla de cal Maçanell.

La Maria Albòs a Lleida, anys abans de que ens deixés al Desembre de 1991.

Com la majoria de la gent de Tost, l' Antoni Baraut va morir amb més de noranta anys però abans d'això, va ser un dels homenatjats en una festa en honor a la gent gran a Llívia...mireu-lo, si ni tant sols fa servir el bastó...