dijous, 22 de setembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
A reveure Fede!
Voldriem acompanyar la familia en aquesta pèrdua soptada del Fede a qui vam fer aquesta fotografia el passat 23 de Juliol a Castellar de Tost, amb la seua esposa Carmen. Castellar perd un gran home a qui tots apreciavem...ja ens veurem allà dalt, Fede!
diumenge, 11 de setembre del 2011
Les olives impacients
Les olives a Tost les collim a finals d' Octubre o primers de Novembre i això és perqué, la gran majoria, no són d'aquest tipus que veieu aqui: aquesta oliva és la "mançanenca"...i aquest arbre és originari del sud d' Espanya (per això ens ha donat fruits abans d'hora). Com que no tenim la paciència d 'esperar els sis mesos que requereixen aquestes olives per perdre l' amargor, hem triat el métode ràpid amb sosa càustica.
Triem i rentem les olives collides de l' arbre perqué no hi quedin restes de pols, branquetes i excrements d' ocells.
Posem 100 gr de sosa en un recipient que pot ser de plàstic, de fusta o de fang, però mai metàl.lic.
Hi afegim 9 litres d'aigua i les tapem amb un drap net per assegurar-nos que totes queden dins el liquid.
Al poc temps observarem que l' aigua queda molt fosca: és del tot normal. Ull a no tocar això durant els tres primers dies amb els dits: crema. Situem el recipient en una zona fresca i anirem canviant l'aigua fins que aquesta quedi clara.
Quan després d'un canvi (nosaltres amb aquestes hem canviat l'aigua set dies seguits però això depen de l'aigua, del clima, de la quantitat...) i passades dues hores del canvi, quedi aquest aspecte clar, considerarem que la sosa ha estat eliminada i les colarem per darrer cop.
Esterilitzarem els pots on volem conservar-les en aigua bullint: uns 10-15', tapes incloses.
Prepararem un bullit amb 10 parts d'aigua, 1 de sal, una mica de sajolida, fonoll, timó, llorer i unes fulles de llimoner o taronger (és igual).
Farem bullir aquesta barreja uns 10' i la deixarem en repós unes hores. És important que quan juntem el liquid amb les olives als pots de conserva, el liquid de les herbes no estigui calent: d'altra banda, les olives no quedarien dures. 
diumenge, 21 d’agost del 2011
Pasejant per zona de guixera
Seguint, des del poble de Tost, l'antic cami de Sauvanyà, ens hem donat una volta per la zona més allunyada de la guixera des d'on - val la pena - es disfruten unes vistes de Torà i de Castellar que són espectaculars. Aquest és el punt més llunyà de Torà: un altre dia us ensenyarem el més proper.
Aquesta és la punta des d'on vam pendre la foto anterior: un dels punts més alts d'aquesta explotació.
Per ser una zona que, segons Knauf no hi ha aigua, ja veieu el noguer cóm està: d'on la deu treure l'aigua?
El mateix diem d' aquest ametller i de la figuera de sota: cóm s'ho deuen fer per ser tant verds si no és per l'aigua subterrànea que pillen?
Tota la zona és plena de bancals de pedra que donen fe del passat agricola d'aquesta terra...
I aqui teniu la font de Conilleres, que tampoc van trobar els de Knauf en la seva exploració per la solana de Tost...jo no sé quina exploració van fer per dir que no hi ha aigua, que només són quatre matolls i arbres joves i que no hi ha res...I aquest pobre vidriolet, pobret: va veure oli en el moment en que es va topar amb la Violant..
dijous, 18 d’agost del 2011
Els perills de la guixera per a la salut
Directament aportat pel nostre personal sanitari de Torà de Tost (que per cert, el dissabte a la nit em van salvar la vida), us hem extractat aquests documents de Lafarge, que suposo que és competència o client de Knauf, i que podeu trobar complert a: http://www.lafargenorthamerica.com/MSDS_North_America_Spanish_-_Natural_Gypsum.pdf. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre l'efecte dels pols de guix en persones, animals i plantes: aqui no ens solem inventar res.
divendres, 12 d’agost del 2011
Si l' Ajuntament vol, pot evitar que s'aprovi la Guixera
Bé, ja veieu el precedent. Amb la població en contra i l'Ajuntament també, Medi Ambient no va aprovar aquesta guixera de Toledo que volia fer l'empresa Iberplaco. Així que no defalliu: a vegades l' administració fa les coses que toquen...
Per una altra banda, a Aleas (Guadalajara) y després de 30 anys d' explotació d'una guixera a una zona protegida, es va ampliar la mina 30 anys més després d'una forta oposició veinal. Veieu la notícia a Ja en tenim experiència en això: si es dona un permís a mines, les ampliacions subseqüents són automàtiques i no les para ni Déu. Ja sabem que és així com ha passat a Comacsa, on hem presentat una pila de recurssos i no hi ha hagut forma de parar-la. Per això, és bo que posem tota la carn a la graella ARA, perquè després d'aprovar, l'administració es torna sorda.
dijous, 11 d’agost del 2011
Viure al costat d'una guixera: un xollo?
Aquest article que ens passa l' Isabel parla de que les plaques de guix fabricades per Knauf a China, emanen gasos de sofre que fan malbé les coses de la casa i provoquen molèsties de salut a les persones que hi viuen prop. Més de mil afectats, diu l'article, podrien trobar-se a Florida mentre es fan investigacions sobre la corrossió i els mals olors que pateixen les cases d' una zona concreta d'aquest estat dels US. L'article es pot descarregar també de http://www.alterslaw.com/sp/press_release/25/tablera_de_yeso_de_china_ha_sido_culpado_por_problemas_en_hogares.html
Per un altra banda, també podeu llegir aquest article d'aquesta guixera argentina. La població es queixa dels problemes de salut provocats per la pols en suspensió de la mina. El podeu llegir millor a http://gpinoticias.blogspot.com/2011/04/exigen-solucion-urgente-por-planta-de.html
Tots els que parleu tant de que aquesta explotació no tindrà efectes negatius per a la població i per a la flora i la fauna, haurieu de vindre a viure aqui quan s'exploti la mina. Podriem fer un canvi de casa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)